Debat sobre immigració i convivència

Tot seguit un breu anàlisi que vaig realitzar quan ens van convidar a Gent de Gramenet a participar d’un debat, farà uns mesos, a la presentació de la pel·lícula “Catalunya Über Alles”.

1.SANTA COLOMA

A Santa Coloma som més de 124.000 habitants. Aquesta està formada per una part gent nascuda aquí, una altra part nascuda a la resta dels Països Catalans, una tercera part de la resta de l’Estat i finalment una darrera part que han nascut fora de l’Estat.

Com diu el manifest de la recentment creada Coordinadora d’Entitats i Persones – Santa Coloma Conviu, “això és així perquè la nostra ciutat ha estat i és una ciutat acollidora i oberta gràcies a la immigració de diferents punts de l’Estat espanyol, arribada a la segona meitat del segle XX, i s’ha consolidat en els últims anys amb persones de 118 països diferents, la qual cosa ens fa ser una de les poblacions que gaudeix de més varietat i riquesa cultural”.

Hi trobem, però, un creixent populisme xenòfob d’alguns partits polítics i el tractament inadequat de les notícies pels mitjans de comunicació, juntament amb la manca de polítiques efectives de convivència que han portat a que una part de la ciutadania hagi pres com a certs els falsos rumors creats en contra de la immigració més recent.

2.EL FENÒMEN DE LA IMMIGRACIÓ

Però què és la immigració? La immigració és una realitat traumàtica. Ho és per a l’immigrant que abandona el seu país d’origen i ho és també per a la societat d’acollida que s’enfronta a una nova dimensió de la desigualtat, la precarietat i l’exclusió. El perquè de la immigració s’explica per les desigualtats econòmiques a escala internacional i per les necessitats del capitalisme europeu. No és un procés unilateral de l’immigrant a la recerca d’espectatives, sinó també una crida del mercat laboral europeu per abaratir costos. Així doncs, el nostre desenvolupament demogràfic, econòmic, cultural i polític ha incorporat la immigració com a factor estructural.

La immigració no s’incorpora en la societat d’una manera homogènia i equilibrada, sinó en les classes populars de la ciutat, entre les classes treballadores, compartint amb aquestes un mateix espai de socialització, en els carrers, en les escoles públiques, en els centres sanitaris, en els de treball, etc.

Les tensions de convivència principals es generen en aquest espai de recepció precari i descohesionat, propiciant així l’aparició del racisme com a fenòmen ideològic i element de conflicte.

3.RACISME

I ara ens preguntem, què és el racisme? Doncs el racisme és una doctrina que propugna la inferioritat d’unes races o ètnies humanes respecte a les altres, en virtut de la qual se’n justifica la discriminació, la segregació social, l’explotació econòmica, etc. És una actitud, un comportament, inspirats en aquesta doctrina.

4.LA IMMIGRACIÓ, PROBLEMES I RUMORS

Malgrat el que diguin, els problemes que sovint s’associen a la immigració són problemes de context (ja existien abans de l’arribada massiva d’immigrants) i en cap cas generats pel fenòmen migratori.

I ara enumerarem alguns d’aquests problemes que sovint apunten cap a la població nouvinguda:

Precarietat en l’habitatge i especulació immobiliària. Un fet molt lligat als actuals i constants casos de desnonaments que estan deixant al carrer (fent-les fora dels seus habitatges) a desenes de famílies.
Accés insuficent a les prestacions i ajudes socials.
Estructura laboral segmentada i dual; amb la importància de l’economia submergida.
Dèficits estructurals en la participació social i política dels ciutadans
Tensions socials dins de les classes populars i descohesió
Desarrelament i pèrdua de consciència de formar part d’un col·lectiu social, que és Gramenet de Besòs, entesa com a suma de realitats i voluntats que formen els seus ciutadans.

Totes aquestes situacions afecten per igual a immigrants i autòctons, i es veuen agreujades encara més per la crisi i per un marc legal i polític que prioritza els beneficis privats davant dels beneficis socials i col·lectius.

A tot això, a banda, s’associen diferents fets agreujats per la rumorologia, els falsos rumors; i és que quan algu diu algun d’aquests elements, difícilment es poden provar, ans al contrari, són desmuntables, amb informació i pedagogia. I molts dels rumors que s’associen a la immigració com a fet negatiu són els següents:

Els immigrants ens treuen els ajuts
Els immigrants són uns delinqüents
Els immigrants ens treuen la feina
Els immigrants no es volen integrar
Els immigrants ens envaeixen
Els immigrants baixen el nivell de les escoles
Tenen actituds incíviques. Fan mal ús de l’espai públic.

5.IMMIGRACIÓ I CONVIVÈNCIA

La immigració interpel·la la nostra societat en tots els seus àmbits, posant a prova el seu model de convivència i cohesió. Sabem que no és senzill reinventar una societat i tothom –des de les escoles, associacions de veïns, entitats culturals, etc.- som conscients que aquests fràgils equilibris de convivència es posen en joc en contextos on els recursos socials i econòmics se’ns presenten com escassos. Perquè coneixem els esforços que suposa conviure des de la diversitat i, sovint, des de la desigualtat, totes i tots hem de rebutjar que polítics oportunistes destrueixin les nostres aspiracions a viure, junts i juntes, unes relacions respectuoses, justes i enriquidores.

És cert que hi ha problemes, i no es poden defugir, però aquests problemes no s’han d’atiar, sinó que s’han de treballar i intentar resoldre amb solidaritat de classe, respecte i posant-hi voluntat per part nostra.

No volem enfrontament entre comunitats, ens perjudica a tots col·lectivament, als immigrants i als que no ho són.

6.POLÍTICA MUNICIPAL

És ben cert que la crisi econòmica no ajuda, en tant que facilita l’aparició i ús d’arguments intolerants.

A això, però, s’hi suma una manca de suport institucional a diferents iniciatives socials adreçades a fer una política ferma per la integració, la convivència i la pau, així com contra l’exclusió econòmica, política i social.

Ens hem trobat una actuació política municipal feta d’esquena a la realitat social dels barris. Fa ja 9 anys que, amb en Bartomeu Muñoz, es va donar per mort el Pla de Convivència iniciat per Manuela de Madre. Un Pla de Convivència que ja era menys del que la gent de Gramenet de Besòs ens mereixiem.

Ara, en aquest nou mandat, es barregen termes que fan agreujar l’associació d’immigració amb delinqüència. I és el fet que en l’estructuració de les regidories s’ha ajuntat Immigració amb Seguretat, per tant agreujant l’assimilació de la relació d’immigració amb delinqüència. I amb això no ens cansarem de dir que cal que es reestructuri amb una altra manera de veure i comprendre la realitat.

Tot i això, cal dir que la responsabilitat és de tots i totes: Ajuntament, veïns i moviments socials.

7.QUÈ PODEM FER?

El camí que ens queda per recòrrer per construir una societat justa, i en igualtat es fa treballant per negar-li el suport social als racistes, com ara PxC, PP (només cal veure l’alcalde de la ciutat veïna, Albiol) i d’altres partits amb actituds racistes, aïllant-los socialment, demostrant a la gent què són realment, és a dir, racistes sense embuts, camuflats en el discurs d’inseguretat ciutadana i els drets dels treballadors autòctons.

Per això, cal mobilitzar a la gent i estar present als barris i al carrer, no permetent que treballin el seu projecte separador amb tranquil·litat, creant pressió social, doncs estem convençuts que, si es convoca i es treballa amb la gent i ens mobilitzem amb força, és veritat que podem posar a la gent en contra del racisme i els partits que el propugnen, o sigui, mobilitzant i treballant a favor de la convivència, del diàleg i de l’entesa.

8.CONCLUSIÓ

La força de la solidaritat és la que ens mou i la que mou a tots i totes aquelles que lluiten contra el racisme al nostre país, solidaritat amb els i les treballadores estrangeres que pateixen els estralls de la crisi tant o més que els nacionals. Solidaritat de totes les treballadores, vinguin d’on vinguin, enfront de les postures racistes que volen enfrontar als que són, de fet, companys immigrants (com ho van ser també els nostres pares, mares, avis i àvies), que no són els nostres enemics, són companyes treballadores, classe obrera, que tenen els mateixos drets escassos que nosaltres.

Sent positiu i esperançador, dic clar que la societat gramenenca té, encara, una clara consciència de si mateixa, una identitat pròpia i assumida, i una voluntat col·lectiva de projecció vers el futur sense perdre de vista les seves arrels (perquè, com va dir Joan Fuster “qui perd els orígens, perd la seva identitat”). Al mateix temps, té una societat civil activa i amb iniciativa pròpia, dins i fora dels marcs institucionals. Des d’aquest punt de vista, crec que Gramenet, entesa com a realitat i projecte col·lectiu, com a suma de voluntats dels seus conciutadans és perfectament capaç d’afrontar la immigració amb garanties d’ensortirse’n, sumant els nouvinguts al col·lectiu que és la nostra ciutat, perquè “tots som un”.

Cal ser conscients que el racisme està arrelat a la societat d’una forma quotidiana i casi natural i si es vol combatre no es pot reduir a tòpics. S’ha de deixar clar que no només es corre perill si arriba el triomf de l’extrema dreta racista. El perill també són els partits de “reconegut prestigi democràtic”, que a vegades arriben a ser, això si, amb bones formes, tan xenòfobs com els nazis; i la societat en general manté els seus prejudicis front als immigrants quan se’ls exigeix la conversió o el que políticament correcte es defineix com a “integració”.

En definitiva, cal deixar de fer culpables de tots els mals de la societat als més febles, les immigrants i deixar ben clar qui són qui han generat aquesta situació d’injustícia: els polítics, banquers i grans empresaris. Ja que per ells l’important no és la llengua, la cultura, ni la nacionalitat, sinó de com sona la butxaca.

No es tracta d’una qüestió de llenguatge, sino d’aprendre a conviure i acceptar sense prejudicis allò que no és ni millor ni pitjor, sinó diferent i assumir-ho com un fet enriquidor.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s