Cal mobilitzacions de llarga durada

Llegia una entrevista a Diego Cañamero, portaveu nacional (si, nacional andalús) del Sindicat Andalús de Treballadors (SAT). En aquesta entrevista es destacava un titular: “Són necessàries mobilitzacions que es mantinguin en el temps“.

Aquesta reflexió anava a lligada al context d’eleccions autonòmiques que viuran aquest cap de setmana a Andalusia. En aquesta, es remarcava la coordinació realitzada pel SAT amb organitzacions a l’esquerra de CCOO i UGT per plantejar mobilitzacions i accions conjuntes.

Aquesta reflexió, molt encertada, es pot fer emmirallant-se en la convocatòria de Vaga General. Al marge de la idea unitària de lluitar contra la reforma laboral (alguns per acabar negociant-la i d’altres per derogar-la), cal que es visualitzin alternatives existents. El plantejament de la necessitat de mobilitzacions que es mantinguin en el temps és més que real, és una obvietat.

Des del SAT plantejaven el treballar per tal que després de les eleccions autonòmiques a Andalusia es plantejin unes lluites més permanents en el temps. Abans deia que era una obvietat, ja que si és veritat que les mobilitzacions puntuals són molt importants, el que realment acaba incidint en la societat és l’organització constant. És a dir, i exemplificant, convocar una Vaga General d’un dia és necessari, però encara és més necessari que aquesta mobilització generada perduri en el temps i això es fa amb amb la organització i la coordinació. Com també he dit anteriorment, cal que es visualitzin alternatives, al marge de poder-se establir punts de trobada generals. És a dir, que amb els esforços que es facin des d’organitzacions sindicals, polítiques i socials a l’esquerra de partits i sindicats tradicionals, s’ha de vehicular una organització social que perduri en el temps, amb la mobilització.

Des del meu punt de vista, la convocatòria de Vaga General pel 29-M hauria de servir com a punt de partida (agafant tota la feina ja feta anteriotment) per definir les alternatives existents, clarificant els espais de treball de cadascú (des de l’àmbit social, polític i sindical – encabint des d’organitzacions polítiques anticapitalistes, sindicats de base i de classe, associacions juvenils, estudiantils i locals i casals autogestionats).

Amb tot això, cal tenir, en la visualització, tota l’experiència d’idees acumulades pel moviment 15-M (indignats) en els diferents pobles, barris i ciutats per traspassar la barrera de la indignació cap a la de l’acció i organització col·lectiva per establir organimes de coordinació, acció i mobilització conseqüents i anticapitalistes amb un discurs clar de defensa dels drets dels treballadors i treballadores, organitzacions de classe.

Amb aquestes reflexions vinc a dir, que cal treballar aquesta Vaga General, no només per derogar la Reforma Laboral, si no que cal treballar-la tot pensant en el “i després què?”. Això, crec, és limportant. Vivint en una societat capitalista, on cada dia és visualitzen més les seves contradiccions, les agressions i atacs cap al conjunt de la classe treballadora, d’allò ara anomenat el 99%, seran cada vegada més obertes i constants, fet que em porta a fer tota aquesta reflexió: visualitzar alternatives en lluites puntuals, i organitzar aquestes alternatives en base a la coordinació i a la mobilització permanent, després de les lluites.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s