Sobre l’ANC i l’Esquerra Independentista

Fa ja unes setmanes que resta obert el debat sobre la convocatòria de  manifestacions de la Diada de l’11 de Setembre. Com sempre, l’Esquerra Independentista i totes les organitzacions que la conformen, han convocat una manifestació a les 17h a Plaça Urquinaona de Barcelona (sumant als diferents actes que es realitzaran durant tot el dia, i arreu del país).

Per altra banda, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha decidit convocar una manifestació a Plaça Catalunya a les 18h, també a Barcelona.

Aquest fet ha provocat un fort i intens debat en el si de l’Esquerra Independentista, que, malauradament, des de diferents vessants i “sectors” s’ha extrapolat a l’esfera pública. Fa uns dies em vaig pronunciar al respecte a través de les xarxes socials dient el següent:

És cert que en moment de tensió social i política, les propostes han de ser fermes i consensuades al màxim internament. També és cert que les desavinences internes (externalitzades) són fruit, i generades en part, per aquesta tensió i la manca d’espais de debat, clarificació ideològica i de decisió. Però crec que una cosa ha quedat clara en tot el debat: en quant tinguem aquests afers clarificats, s’ha mostrat que l’Esquerra Independentista, la CUP i totes les organitzacions que la conformen (l’EI), són/som una alternativa clara i contundent.

En aquest sentit, ja que el debat segueix i per què no dir-ho, i és lamentable, les desqualificacions a les persones, organitzacions i als posicionaments també, intentaré fer uns apunts personals.

El problema en qüestió no és l’ANC, que crec més o menys, tothom té clar que és un agent social nou que ens genera contradiccions. I el problema com he dit, no és l’ANC i, per tant, la convocatòria que hagi fet. El problema rau en el si de l’Esquerra Independentista:

1. Hi ha organitzacions que han apostat nacional o localment per impulsar i revitalitzar l’ANC, sense el debat i consens de l’EI sobre quina seria l’aposta estratègica per dur a terme dins l’ANC i quins els moviments tàctics a emprendre.

2. Hi ha organitzacions que han decidit no apostar per l’ANC, sense el debat i consens de l’EI (en el mateix sentit que l’anterior).

3. Hi ha organitzacions que resten en certa ambigüitat.

Davant d’això, al meu parer, aquest és el problema, la manca d’espais de debat àgils i profunds que crec és urgent comenci a ressoldre el moviment, el conjunt de les organitzacions, i per això cal que el conjunt de persones que ens sentim part de l’EI i no formem part de cap organització més enllà d’espais sectorials (com pot ser l’àmbit juvenil o el sindical), com es sol dir, “prenguem partit” per tal d’incentivar el debat i aprofundir en la democratització del moviment, i en la presa de decisions de consens i d’intervenció tàctico-estratègica.

Amb aquest escrit no vull emmerdar més l’assumpte, tampoc acabo de posicionar-me en cap sentit (malgrat qui em coneix ja en sap, d’alguna manera, el que puc pensar; però seria això, una opinió personal, que no col·lectiva).

Un altre fet, que va lligat a l’exposat anteriorment, és el no restar al marge dels esdeveniments i actuar, en un sentit o altre, però actuar i no restar passius (amb això no vull dir que es sigui passiu, si no que s’actua però no de forma col·lectiva i unitària del conjunt del moviment).

Bé, seguim el debat…

PS: Ara si vull fer un posicionament: jo aniré a Plaça Urquinaona, donat que és la convocatòria que han decidit fer les organitzacions de l’EI (sense cap altre debat sobre si s’ha d’anar o no a la manifestació de l’ANC).

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Sobre l’ANC i l’Esquerra Independentista

  1. Gabriel ha dit:

    No sabia que existia aquest blog i he ensopegat de casualitat amb el teu text, de què discrepo en algunes parts.

    Pertanyo al diguem-ne sector que ha apostat de treballar a l’ANC però no es pot dir que no hem traslladat el tema a altres àmbits. Una altra qüestió és el cas que se n’ha fet, que ha estat límit zero. Un exemple significatiu, després de l’Assemblea de Reus el CP de la CUP va decidir ajornar el debat sobre el moviment popular per la independència perquè no es considerava urgent (i com alguns prevèiem, la realitat és tossuda). Ja pots suposar qui va dir que era urgent i qui no. Això vol dir que la CUP no discutirà sobre el tema fins al 2013.

    Ara fa gràcia veure que els que es queixen que no s’ha debatut el tema són els que l’han obstaculitzat, el debat. Això és més vell que l’anar a peu.

    Però hi ha més: aquest tema va més enllà de l’ANC, que és ara la cara més visible d’un espai que des de fa sis anys està en una espiral de mobilització i conscienciació creixents. I fa sis anys que cridem l’atenció sobre això, com un fenomen que no és efímer i que va més enllà d’una plataforma, manifestació o una consulta. I davant això la resposta d’un sector de l’EI és obviar, llançar pilotes fora o desqualificar-ho directament.

    D’altra banda, no anàvem a esperar a un suposat consens que arribaria d’aquí dos anys, mentre la cosa es mou. Cap organització política fa això en cap tema. S’ha debatut la participació en el 15-M? No, i en canvi hi ha gent de l’EI que hi participa. S’ha debatut el nostre posicionament en qüestions energètiques? No, en canvi hi ha gent de l’EI promovem campanyes contra la instal·lació de molins de vent.

    En segon lloc, sobre que la cosa s’ha sortit de mare puc estar una mica d’acord però cal veure’n l’origen: dues intervencions (la de l’exportaveu de la Cajei i la d’Endavant) a l’acte de presentació d’Arran que van deslluir-lo. Potser alguns s’han acostumat que determinat sector hàgim d’aguantar, callar i parar la galta en nom de la responsabilitat, mentre d’altres mostren una incontinència verbal pertot arreu (en públic i privat). Doncs això s’ha acabat.

  2. aitorgramenet ha dit:

    Bones Gabriel. M’és estrany escriure donat que m’agrada saber a qui m’adreço i en aquets cas no t’identifico/conec.

    Si rellegeixes el meu text, veuràs com coses que critiques no les obvio però no hi entro ja que al meu parer no són la clau real del debat, del problema, l’arrel.

    En cap cas he volgut dir que s’hagin o no traslladat debats, si no que malauradament, per totes bandes i en diferents casos (com és l’ANC, o el 15M que també esmentes) es duen a terme accions i posicionaments sense el debat real i, sobretot, sense el consens i/o tàctica/estratègia comuna. Ja que al meu entendre, el plantejar un debat no et treu ja el pes de sobre en dir “ah! jo ho vaig proposar i no vas voler!”. Les responsabilitats recauen sobre totes les vessants i posicionaments, en tant que el debat no està realitzat: s’hagi proposat, aplaçat o rebutjat – ja que la responsabilitat no és d’una o altra organització si no del conjunt del moviment.

    Per una altra banda, jo no he volgut parlar sobre el que decidisiu o no al CP de la CUP ja que no hi formo part d’aquesta organització (anys enrera si), parlo en clau de moviment i el conjunt d’organitzacions.

    En darrer terme, discrepo en que l’origen de la “controvèrsia” creada siguin dos parlaments en un acte polític (de ganivets, per dir-ho d’alguna manera, en volen sovint des de diverses vessants, no només les que especifiques). Em torno a repetir, el problema és més de fons.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s